El debat sobre els videojocs és un dels més actuals i polèmics de la nostra contemporaneïtat

Per això no és estrany que quan pensem en els videojocs ens assaltin diferents preguntes sobre les dinàmiques de joc entre la població més jove, o sobre la forta càrrega violenta d'alguns d'aquests jocs. Per això creiem necessari un espai d'anàlisi que ens ajudi a entendre quin lloc ocupen els videojocs dins de la cultura de l'oci.

Amb aquesta xerrada / taller volem promoure un ús responsable i un coneixement complex dels videojocs. Això, per una banda, ens conduirà cap a una observació atenta de les nombroses possibilitats d'interacció que proporciona el videojoc. D'aquesta manera, presumpcions vinculades a les dinàmiques del joc com l'addicció i l'aïllament del jugador o la jugadora, es posaran en qüestió tot emfatitzant les demandes i les exigències proactives del videojoc. D'altra banda, es proposa una anàlisi de l'imaginari dels videojocs, tot connectant la seva representació amb les lògiques del context comunicatiu i de la indústria de l'oci contemporanis. Factors com l'espectacularitat, l'impacte i l’escenificació d'accions violentes, seran tractades amb complexitat, observant i analitzant de quina manera, els mitjans en general, ficcionen la realitat, sigui per proporcionar informació, com per establir dinàmiques d'entreteniment. Així, amb aquesta proposta, pretenem donar certes claus de com abordar l'ús dels videojocs com una activitat responsable i creativa.


La sospita sobre el caire nociu (gairebé patològic) que pot tenir el consum de videojocs sovint ve motivada per consideracions irracionals o emotives que van lligades a “la por al desconegut”.

La bretxa que hi ha entre la cultura audiovisual dels adolescents i dels adults explica, en bona part, l’actitud de reserva i desconfiança que tenen alguns adults davant d’unes eines d’entreteniment que no controlen. És un fet que la cultura audiovisual dels adults es veu superada (sovint) per la dels més joves. Això genera desconcert i provoca, en alguns casos, actituds defensives.

És per això que creiem necessari abordar el tema dels videojocs aportant alguns elements d’informació que són bàsics, intentant desdramatitzar i també evitar l’estigmatització maniqueista que hi ha sobre el videojoc sense poder desenvolupar criteris d’anàlisi i un discurs serè i raonat que els sustenti.

Informació cedida per Daniel Aranda, Professor dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació UOC